COM ES PRODUEIXEN ELS ACCIDENTS DE GLOBUS AEROSTÀTICS

Ha de saber, abans de res, que un globus no és un mitjà amb tendència a sofrir accidents, el caràcter tranquil del vol i el fet que sol volar en la mateixa adreça del vent i a baixa velocitat juga molt a favor de les estadístiques d'accidentalitat.

Els pilots de globus aerostàtics són persones que han d'avaluar els riscos de manera continuada, un dels moments de major perillositat en el vol lliure és la maniobra d'aproximació. El pilot haurà d'evitar en aquests casos:

- La presència d'esteses elèctriques.
- La proximitat del mar o de mitjans inestables que representin una major vulnerabilitat per a l'aterratge.
- La proximitat d'una autopista o espai amb tràfic.
- A més, no es pot volar temptant a les grans altituds, doncs, suposaria un perill per a la salut. Volar massa sota també pot suposar un perill en segons que superfícies doncs en determinades franges existeixen ràfegues de vent laterals que poden donar inestabilitat a l'estructura.
- Els accidents amb globus solen succeir en el moment de l'aterratge però són "petits" accidents ja que sovint es tracta de cops bruscs però controlats contra el sòl. El disposar d'una cistella amb compartiments pot contribuir que els passatgers no sofreixin ferides o agulladores.

Així que, per molt que haguem posat alguns accidents amb globus aerostàtic, no és freqüent que passin aquests accidents, volar és el transport més segur!

Font:

COM ES MANEJA UN GLOBUS AEROSTÀTIC?

S'introdueix aire fred amb un ventilador a la vela del globus, quedant tancat en el seu interior, aquest, s'escalfa ( de 80 a 110 graus) i en pesar menys que l'aire fred que l'embolica, s'eleva, flotant dins de la massa d'aire quedant a la mercè de les vetes de vent. "VOLES DINS DEL VENT" . És el Pilot, que és la seva habilitat, col·locar el globus a l'altura desitjada per introduir-se en els corrents d'aire que li són més propícis i poder seguir amb això una o una altra direcció.Els globus actuals es componen de 3 parts: l' embolcall, la barqueta i les cremadores.L' embolcall es compon de franges verticals unides, realitzades de material sintètic impermeable, capaç de resistir les altes temperatures de l'interior, pot ser niló o polièster.El seu volum depèn dels models i de la capacitat de càrrega que poden suportar. Els normals i que veiem per l'aire són entre els models 65-105.Envoltura i barqueta estan unides amb cables. Aquesta sol ser de vímet o jonc entrellaçat i té forma cúbica.Els cremadors se situen dirigint el raig de foc cap a l'entrada de l'embolcall (anella de la boca). Fixat al terra es troba el gas objecte de la cremació (que avui en dia és propà, més segur que els anteriorment utilitzats: hidrogen i heli).


Font:

COMBUSTIBLE

Els globus aerostàtics utilitzen com a combustible el propà.

El propà en condicions normals és un gas inodor i icolor

El propà se sol obtenir a partir del gas natural o dels gasos dels processos de "cracking" produïts en les instal·lacions petroquímiques.

El principal ús del propà és l'aprofitament energètic com a combustible. A causa del menor punt d'ebullició que el butà i el major valor energètic per gram, a vegades es barreja amb aquest, o s'utilitza propà en comptes de butà. En la indústria química és un dels productes de partida en la síntesi del propè, també s'utilitza com a gas refrigerant (R290) o com a gas propulsor en aerosols.

Font:

CARACTERÍSTIQUES

Un aeròstat està compost per un cos esfèric anomenat envovent, un
paracaigudes, un canastrell d'acer cobert amb un teixit especial al
voltant, un cremador de gas, un tanc de combustible (gas propà),
instruments de mesurament i un equip de presuaritzación.






Paracaigudes:
Serveix per maniobrar l'elevació i descens de l'aeròstat.

Envoltant:
Cos esfèric fabricat de tela especial per globus

Cremador de gas:
Escalfa l'aire dins del globus i permet que aquest s'elevi.

Tapa foc:
Serveix per fer que el gas entri més ràpid a l'envoltant i evitar que es
dispersi.

Canastrell:
És la base pel pilot (normalment 1) i pels passatgers (normalment 2 o 3).


Font:

PER QUÈ S'ELEVEN?

Segur que alguna vegada hus heu preguntat perquè s'eleven els globus aerostàtics, la resposta la trobareu aquí: pel Principi d'Arquimedes.

El Principi d'Arquimedes és un dels principis fonamentals de l'estàtica de fluids, segons el qual un cos submergit en un fluid és afectat per una força ascensional (empenyiment d'Arquimedes) aplicada al metacentre igual al pes del fluid desallotjat. Si hom suposa que el cos i el líquid són homogenis i de pesos específics γ1 i γ2, i anomena P el pes del cos, i F la força ascensional, s'acompleix que P = Vγ1 i F = Vγ2, on V és el volum del cos. Si P > F, el cos s'enfonsa. Si P = F, el cos neda entre dues aigües, i si P

Per més informació, mirin el vídeo de l'esquerre.

Font:

CONSTRUCCIÓ D'UN GLOBUS AEROSTÀTIC

Ara els invitem a construir-ne un, amb unes dimensions molt més petites, per això.


Materials que necessitarem:

- 21 fulls de paper tisú de 50 cm x 75 cm
- Cola
- Tisores
- Filferro flexible d' uns 0.75 mm de diàmetre
- Uns 30 cm de fil de barrilet
- Secció de tubs d'uns 20 cm de diàmetre en forma de "L"
- Una petita reixeta de filferro
- Uns trossos de diari

Normes de seguretat:

- Les precaucions bàsiques durant la construcció del globus són les mínimes a tenir en compte quan es treballa amb tisores i cola.
- Posteriorment, quan aquest estigui acabat i el cremador funcionant, haurà de vigilar-se que possibles espurnes no provoquin cap incendi al caure sobre material inflamable.
- Hauria de disposar-se, a més, d'algun tipus d'extintor petit per estar equipat en cas que el paper del globus entri en algun moment en combustió, i mai sigui alliberat si s'ha incendiat.

Realització pas a pas:

1 - Prendre 3 fulles de paper i enganxar-les de manera que obtinguem una fulla llarga de 50 cm x aproximadament uns 215 cm.

2 - Repetir l'operació amb la resta de fulles fins que tinguem 7 fulles grans (observar que si volem que el nostre globus presenti algun tipus de patró de colors és en aquest moment quan hem de dissenyar-lo).

3 - Doblega les fulles per la meitat de manera que aquestes tinguin 25 cm x 215 cm i retalla-les de manera que una vegada desdoblegades un extrem (que correspondrà a la punta del globus) acabi en punta, l'altre tingui una base de 20 cm, i la part intermèdia sigui més ampla que la resta.

4 - Ja tallades totes amb el mateix patró, utilitza una de base i col·loca sobre l'altra desplaçada entre 10 i 20 mm respecte de la mateixa.


5 - En la part excel·lent posa cola i doblega-la de manera que es tanqui per sobre de l'altra capa perquè ambdues quedin unides.



6 - Repeteix l'operació amb una tercera fulla enganxant aquesta sobre el costat que ha quedat lliure de l'anterior.


7 - Vas enganxant consecutivament la resta de fulles de manera que vagis construint una espècie d'acordió on cada capa té un costat enganxat a la inferior i l'altre a la superior. Pren-te el teu temps per a realitzar tot el procés de manera que el desplaçament entre una capa i la següent sigui sempre el mateix, i que no es colin gotes de cola a les zones de paper que no hàgin d' enganxar-se.

8 - Acaba el muntatge enganxant l'extrem lliure de la capa s'apuja del tot amb la de baix de manera que hagis construït una espècie de campana.

9 - Fés un llaç amb el fil a la part superior de manera que el forat d'aquí quedi totalment tancat i que disposis d'on penjar el globus.

Últims passos per a la realització de l'experiment:

10 - Talla uns 45 cm de filferro i fés amb ell una circumferència. Col·loca-la en la part inferior del globus i traça sobre ell el paper de manera que obtinguis una boca inferior estable i més o menys sòlida.

11 - Per a assegurar-te que no existeixen grans fisures en el paper utilitza un secador per inflar el globus i cerca possibles forats (no facis això mai abans de col·locar el filferro, doncs podries cremar la part inferior del globus).

12 - Una vegada acabada la construcció del globus, començarem l'elaboració del cremador. Per això col·locarem la canonada amb el costat llarg vertical i en la seva part superior pegarem la reixeta de filferro per evitar que pugin espurnes cap amunt.

13 - En l'interior del tub, a continuació, podrem col·locar uns papers de diari i calar-los foc de manera que per la canonada comenci a sortir aire calent.

14 - Per inflar el globus hauríem de mantenir-lo quiet a l' aire. Per això podríem subjectar-lo del llaç amb una vara llarga i col·locar-lo damunt del cremador. Aquesta és la fase més delicada de tot el procés, ja que una guspira inesperada o una negligència podries provocar l'incendi del globus.

15 - El globus estarà completament inflat aproximadament durant un minut. A continuació podràs deixar-lo anar i gaudir del vol del teu aparell.

Font: